La Biblioteca de Catalunya us convida a l’acte en commemoració del Centenari Gilbert Durand (1921-2021)Tradició, ciència, creació, al voltant de Gilbert Durand i Eugeni d’Ors.
Dijous 27 de maig de 2021, a les 6 de la tarda
Sala de la Caritat - Biblioteca de Catalunya
Carrer de l’Hospital, 56 - Barcelona
Amb la participació de:
Montserrat Prat (absent), Emili Gil, Maria Carreira
Gilbert Durand i els C.R.I.; Eugeni d’Ors i les biblioteques
Oriol Pi de Cabanyes
«Tot el que no és tradició és plagi»: Eugeni d’Ors, Gilbert Durand i la modernitat
Jordi Cerdà Subirachs
Eugeni d’Ors, Gilbert Durand i Portugal
Hélène Rufat Perelló
En torno a divinidades femeninas desdibujadas: de las tríadas femeninas a Hybris
L’acte tindrà lloc presencialment i en streaming al canal youtube de la BC:
https://www.youtube.com/user/BibliotecaCatalunya/live
Com a conseqüència de les mesures de prevenció de la Covid 19, l’aforament estarà limitat a 20 persones. Podeu fer la INSCRIPCIÓ PRÈVIA a: bncdifusio@bnc.cat
Caldrà respectar les mesures de prevenció i seguretat entre els assistents. És obligatori l’ús de la mascareta.
Biblioteca de Catalunya
Centenari de GILBERT DURAND (1921-2021)
TRADICIÓ, CIÈNCIA I CREACIÓ
Aquest acte se celebra per recordar i difondre el llegat d’aquest professor de les universitats de Chambéry i de Grenoble: un home erudit, francès, europeu i universal. Al mateix temps també es pretén recuperar una part de la història de la cultura catalana no gaire estudiada, amb recerques sobre Eugeni d'Ors, un dels promotors de la cultura i de les biblioteques a Catalunya, a principis del segle XX. L'objectiu de la Taula és doble: a banda d’homenatjar Gilbert Durand, un filòsof francès que coneixia molt bé la història d'Europa i Portugal, es tractarà
de conèixer i difondre els seus diversos mètodes avançats de recerca antropològica, basats en l’estudi de la imatge i en l’estructuralisme figuratiu. A la vegada, voldríem recuperar materials i episodis de la nostra història cultural, perquè Eugeni d'Ors fou, a més, un dels intellectuals més prestigiosos de l’època. La trajectòria internacional d’Eugeni d’Ors, especialment en la seva etapa francesa, fa que les seves obres siguin pioneres i valorades per un gran ventall d’autors simbolistes que van renovar el pensament i els estudis humanístics després de la Segona Guerra Mundial, entre el quals es troba Gilbert Durand.
Gilbert Durand va aportar diversos mètodes per a estudiar l'ésser humà, les cultures i les societats. També va ser un creador d’institucions i laboratoris que han permès les recerques en equip, així com les d'investigadors aïllats i personals. Són els C.R.I. (Centres de Recherche de l’Imaginaire), vinculats a les universitats, o bé com a centres utònoms. L’any 1966 va fundar el C.R.I. de Grenoble, juntament amb Léon Cellier i Paul Deschamps. L’any 2012, el C.R.I.2i (https://www.ufrgs.br/cri2i/), de Cluj-Napoca, va prendre el relleu generacional a nivell internacional amb Corin Braga. Aquests centres recullen les seves recerques en un Bulletin. Jean-Jacques Wunenburger, des de l’”Association pour la Recherche sur l’Image”, de Dijon, havia publicat anteriorment, en suport paper, el Bulletin de liaison des Centres de Recherches sur l’Imaginaire. Actualment, el C.R.I.2i de Cluj-Napoca publica el Bulletin de liaison du Centre de Recherches Internationales sur l’Imaginaire, en format electrònic.
Per aquest motiu, per valorar la cultura catalana i a fi de difondre-la, es presenten aquestes dades sobre Eugeni d’Ors, que va consolidar una xarxa i sistema de biblioteques catalanes, avui encara existents, i també una obra pròpia cultural i internacional, coneguda i citada per Gilbert Durand, els seus deixebles, i estudiosos d’arreu del món. També és un homenatge als bibliotecaris i investigadors, aïllats o en equip. Esperem noves vocacions i adhesions. La fita òptima és que la Biblioteca de Catalunya, per la seva qualitat de biblioteca patrimonial i de recerca, després dels actes del Centenari de Gilbert Durand de la tardor a les universitats i institucions catalanes, sigui un dels nuclis principals que impulsin i formin part d’un “Centre de Recerca de l’Imaginari a Catalunya”. És a dir, que la Biblioteca de Catalunya sigui, una vegada més, un suport logístic per a la recerca.
A principis del segle XX, la Biblioteca de Catalunya fou concebuda i creada com una biblioteca de recerca. Aquest caràcter el conserva encara avui, tal com recull la legislació catalana vigent. La creació d’un sistema cartesià bibliotecari a Catalunya (Biblioteca de Catalunya, Escola de Bibliotecàries, Biblioteques Populars) va permetre l’accés a la cultura i a la recerca en tot el territori català, i s’ha mantingut fins als nostres dies.
Podem establir, doncs, una comparació similar, i positiva, entre els C.R.I. i les biblioteques (tallers i eines de treball de la cultura i de la recerca), que avui conformen el sistema bibliotecari català. Aquests dos gegants de la cultura, a més de canalitzar les necessitats de la recerca i de l’educació amb la cristallització d’una infraestructura administrativa sòlida, com són les eines “biblioteques-CRI”, coincideixen, si no contemporàniament, sí en la valoració del llegat històric universal, el discurs, el pensament, en l’ús de mètodes similars, o en qüestions teòriques i estètiques, com l’estudi de la història, el Barroc, la valoració de la tradició europea i de la cultura portuguesa.
El mite és el fil conductor de la recerca durandiana, aplicat a l’anàlisi personal i social. Amb el suport pluridisciplinari de la ciència i l’estudi estructural de les imatges, Gilbert Durand va desenvolupar els mètodes de la Mitocrítica, la Mitoanàlisi i la Mitodologia, entre d’altres. L’acte inclou una presentació de mites referents a divinitats femenines.
Montserrat Prat i Serra